dissabte, 21 de març del 2020
dimecres, 18 de març del 2020
Llavor
Il·lustració: Joana Matallana
* * *
Llavor
Albert López Vivancos
La humitat. Sí. Això va
ser, la humitat. La vaig sentir de cop, com si una sageta em travessés el cos;
com si un tro, que segueix fidel al llamp, esclatés per sorpresa ben a prop;
com aquella mirada inesperada...
La consciència es va
apoderar de l’ànima i tot va tenir sentit. Lentament, cadascuna de les parts
del cos van anar apareixent, o potser, reapareixent. Dits que es mouen oprimits
per la terra humida que els envolta; mans i braços i peus i cames; el tors que
comença a recargolar-se intentant fer-se espai i deslliurar-se; el cap... i l’esperit,
sobretot l’esperit.
Un crit, previsiblement
eixordador, va començar a sorgir de l’estómac i va anar pujant a la recerca d’una
sortida. Amb un gran esforç, amb el crit empenyent des de la gola, la boca es
va obrir omplint-se de la terra amb regust d’humitat. I el crit, clarament
eixordador, en deslliurar-se, va remoure les entranyes d’aquells que un dia van
deixar caure el cos inert dins el clot; va remoure les entranyes d’aquells que
un dia van abocar la terra al seu damunt; va remoure les entranyes d’aquells
que aquell jorn, lluny ja de la memòria de molts, van decidir convertir en
anònim aquest ésser que era i segueix sent. Un crit eixordador que resta
soterrat però que ressona en la memòria de qui no vol oblidar.
La terra m’envolta i al
meu damunt la vida sorgeix. Soc llavor per la consciència d’una humanitat
deshumanitzada. Soc llavor que restarà per sempre clavada com la sageta que va
travessar el meu cos. Soc vida malgrat que alguns em van voler mort.
dimecres, 1 de novembre del 2017
Uns ulls
"Uns ulls" és un tema de l'àlbum "A cau d'orella" (2013), amb lletra d'Albert López Vivancos i música de Pedro Pardo.
Interpretat per Albert López Vivancos, acompanyat al piano per Jaume Vilaseca. Enregistrat al Teatre Casino de l'Aliança del Poblenou de Barcelona, el 16 de setembre de 2017.
dimarts, 21 de març del 2017
Dia Mundial de la Poesia 2017
L'any 1999 la Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Aquí teniu la meva aportació a aquest dia. Que la poesia ens faci ser millors persones!
dijous, 2 de març del 2017
En blanc
* * *
A les teves mans, una llibreta en blanc.
Fulls en
blanc predisposats a acollir paraules.
I al teu
cor, la vida.
Deixa en
aquests fulls allò que és vida.
Potser
una paraula escoltada per atzar
en un
lloc on has arribat per atzar
i dita
per algú que es creua amb tu per atzar.
Potser la
descripció d’una mirada o d’un sospir.
O talment
una nota musical
que esdevé
melodia de vida.
Deixa si
vols un plor, un renec, un sentiment.
Deixa la
joia, l’alegria, la saviesa que et regalin.
I sobretot,
l’amor.
Mai
oblidis l’amor!
Dibuixa
si vols.
Deixa una
flor entremig de les pàgines
o
qualsevol record.
I mai
t’oblidis de l’amor!
Deixa,
sobretot, amor.
1 de març de 2017
dissabte, 5 de novembre del 2016
Em dic Saül i sóc un noi normal
Ha arribat a les llibreries la novel·la "Em dic Saül i sóc un noi normal", escrita per Albert López Vivancos i publicada per l'editorial Animallibres. L'obra va ser guanyadora del 18è Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2016.
dilluns, 21 de març del 2016
Dia Mundial de la Poesia
L'any 1999 la Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Aquí teniu la meva aportació a aquest dia. Que la poesia ens faci ser millors persones!
Tinc un fragment de tu.
El vaig agafar
en sentir aquella primera paraula.
O potser va ser amb la mirada?
No. Ja sé!
El somriure!
Aquell somriure envoltat de timidesa
amb un toc de vermell a les galtes.
Però, i si va ser una carícia
o l'aroma que desprèn el teu cos?
Tant se val!
Tant se val paraula, mirada o somriure.
Tant se val carícia o aroma...
Tinc un fragment de tu
perquè els déus o l'atzar,
un somni o potser l'amor,
es van conjurar per dur-nos plegats
cap a l'eternitat.
I ara
deixa'm que prengui un fragment de tu
i que et robi un breu petó.
Dia Mundial de la Poesia 2016
Tinc un fragment de tu.
El vaig agafar
en sentir aquella primera paraula.
O potser va ser amb la mirada?
No. Ja sé!
El somriure!
Aquell somriure envoltat de timidesa
amb un toc de vermell a les galtes.
Però, i si va ser una carícia
o l'aroma que desprèn el teu cos?
Tant se val!
Tant se val paraula, mirada o somriure.
Tant se val carícia o aroma...
Tinc un fragment de tu
perquè els déus o l'atzar,
un somni o potser l'amor,
es van conjurar per dur-nos plegats
cap a l'eternitat.
I ara
deixa'm que prengui un fragment de tu
i que et robi un breu petó.
Dia Mundial de la Poesia 2016
diumenge, 13 de desembre del 2015
divendres, 27 de novembre del 2015
dimecres, 2 de setembre del 2015
Blau tenyit de verd
I quan menys t'ho
esperes,
algú que havia estat de sempre allà,
et regala una mirada
diferent.
Un blau tenyit de verd,
intens,
t'inunda,
t'omple d'una energia
especial
que esdevé felicitat.
I amb la mirada arriba
un somriure,
i amb el somriure una paraula.
El moment fa que el
temps esdevingui records
on les mirades i els
somriures
pertanyien a un d'entre
tants.
Però ara,
el blau tenyit de verd,
intens,
transforma els records
i els converteix en
quelcom especial.
I el somriure,
clar i franc,
fa que aquell,
que un dia fou un
d'entre tants,
esdevingui amic,
un amic dels de
veritat.
Per l'Adrià, blau tenyit de verd.
6 d'agost de 2015
¿Dónde está el poeta?
La brisa llega del infinito
y susurra al oído las palabras
que un día dijo el poeta,
aquellas que inspiraron otras brisas,
aquellas que sonaron como un canto
con regusto a libertad:
"Regresé de mis viajes.
Navegué construyendo
la alegría". *
¿Dónde está ahora el poeta?
¿Dónde sus palabras?
¡Ahí están!
En el susurro de la brisa,
en los labios del que pretende ser poeta,
del desconocido que busca,
que desea,
que anhela y codicia
la libertad.
Isla Negra, Chile
Casa de Pablo
Neruda.
6 de agosto de 2015
* Pablo Neruda
dilluns, 27 de juliol del 2015
Ciruelas negras
Andaba el camino con
pisadas seguras.
¿El destino?
Desconocido.
La mirada clavada en
el horizonte.
Perdida a los ojos de
algunos,
atenta y absorbente a
los ojos de otros.
En la mochila, lo
imprescindible,
y en un lugar
privilegiado,
a su espalda,
la guitarra.
Y el camino le llevó frente
a las murallas
de lo desconocido.
La noche le cubrió de
estrellas y,
en el silencio que
todo lo envuelve,
soltó al aire las
notas de su canto.
"Las ciruelas
negras son rojas
cuando están verdes",
rezaba la canción.
Y en el negro y en el
rojo,
y también en el verde,
se dibujaron los días
pasados,
las aventuras vividas
y las que están por
llegar.
Y cuando amaneció,
siguió su camino con
la mochila
y la guitarra a la
espalda.
En los labios una
sonrisa,
en los ojos luz de
esperanza,
en los labios, las
notas de una melodía,
y en el paladar
un regusto a ciruela
de mil colores
y pasión.
Ávila, 25 de juliol de 2015
Per l'Àlex
dissabte, 21 de març del 2015
DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015
Cada any, el 21 de març, la UNESCO celebra el Dia Mundial de la Poesia i ens convida a reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i el naixement de les capacitats creadores de cada persona. D'acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d'aquesta acció és donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives.
Aquestes són les meves paraules per aquest dia.
No li diguis a ningú!
Deixa que quedi així,
entre nosaltres,
allà on va néixer,
allà on queda a resguard
de mirades indiscretes,
lluny de paraules inoportunes
o potser, fins i tot,
impertinents.
És el nostre secret.
Un d’aquells que quan hi penses,
un somriure es dibuixa als llavis
mentre centenars de papallones
voleien embogides dins la panxa.
Un d’aquells que quan hi penses,
desenes de moments viscuts
semblen prendre vida de nou en la
ment.
Un d’aquells que remou, que
sacseja,
que t’empeny a seguir endavant,
que t’empeny a viure.
No li diguis a ningú!
Deixa que quedi així,
entre nosaltres.
Ja saps on.
No li diguis a ningú!
21
de març de 2015
Dia
Mundial de la Poesia
dimecres, 4 de març del 2015
Viatge enllà
La
mà innocent, guiada per un somni infantil, trucava a la porta.
Què
potser no vas sentir el toc-toc suau
que
demanava permís per entrar dins del teu cor?
Busca
en el record i potser trobaràs una mirada o un gest.
O
potser una paraula.
I
si ho trobes, somriu al passat i fes-li l’ullet.
El
temps passava però el forrellat seguia barrant el pas.
Buscava
una escletxa per on fer passar un sospir.
Buscava
una escletxa on deixar una carícia.
Buscava
una escletxa per enviar un petó.
I
el somni, ara ja adolescent,
seguia
ocupant les nits.
I
quan arribava el dia,
seguia
somiant despert.
Un
dia la mirada es clavà a l’horitzó.
Veié
un nou destí, una aventura, un camí.
I
prengué el necessari:
quatre
coses i alguns records;
una
mica d’aigua i un tros de pa.
I
també aquell somni
que
seguia fermat darrera del portal.
Navegà
per mars i rius.
Navegà
per somriures i petons.
Trucà
a moltes portes que tampoc s’obriren.
Trucà
a unes poques que s’obriren
i
després es tancaren.
El
temps portà l’oblit,
el
temps trencà lligams.
I
aquell record?
El
conservà en el més profund de l´ànima.
Però
de vegades el temps capritxós
et
retorna a aquell punt en que tot va semblar acabar.
L’experiència
t’acompanya fins la porta
i
ara truques amb força i convicció.
Els
temors es van esvair fa molt,
i
els sentiments, transformats,
afloren
de nou en forma d’amistat
i
el temps esdevé ara etern.
22 de febrer de 2015
Per la Ia
divendres, 2 de gener del 2015
Cada noche
Cada noche te espero y no llegas.
Mis pies, fríos como el hielo,
se deslizan entre las sábanas
buscando en un vacío que se
antoja eterno.
Y en el vacío solo hay una opción:
soñar despierto.
Soñar hasta que el cansancio
vence a la esperanza,
el vacío se convierte en profundo
y la oscuridad rodea al sueño
que se desvanece en el olvido.
Hasta que caes en un precipicio
que parece no tener fin,
donde palpas a ciegas la nada,
donde el silencio es hiriente,
donde no se derraman lágrimas
porque ya no quedan por derramar.
Y pasan los días y caes.
Y pasan las semanas y caes.
Y pasan los meses y los años… y
caes.
Caes cada noche,
caigo cada noche
mientras te espero y no llegas,
con los pies fríos como el hielo
y el vacío abrumador clavándose
sin piedad.
2
de gener de 2015
dijous, 25 de desembre del 2014
Si tinguéssim un lloc
Si tinguéssim un lloc que només
coneguéssim tu i jo.
Un lloc lluny de tot
on deixar els xiuxiuejos, on
oblidar els secrets.
On la nit fos tan clara com el
dia, on no fes fred ni calor.
Si el tinguéssim, què faríem?
Què faríem tu i jo?
Deixaríem de pensar en el passat,
deixaríem de pensar en el futur
i viuríem oblidant les hores i els dies i setmanes
perquè el temps no tindria mesura,
el temps deixaria de ser temps.
On jo podria ser jo,
on tu podries ser tu.
On seriem tu i jo.
Si tinguéssim un lloc.
Un lloc que només coneguéssim tu
i jo.
25
de desembre de 2014
dimarts, 18 de novembre del 2014
Pensament
De sobte el pensament es posa en
moviment
i viatja lluny, molt lluny.
L’enyorança i, sobretot, el desig
impulsen la recerca.
On són aquelles mirades?
On són les trobades furtives vora
el mar?
On són aquells silencis que tant
deien?
On són?
I llavors te n’adones que el
pensament
mai ha deixat de moure’s,
perque les mirades i els somriures
han estat sempre amb tu.
Igual que les sensacions produïdes
per la brisa marina,
per aquells silencis,
per l'aroma que desprens,
per l'escalfor de la teva pell...
El record se n’ha fet càrrec
i l’oblit ha estat desterrat.
18 de novembre de 2014
dimarts, 15 de juliol del 2014
T'observo en blau
T’observo
en blau
i
vaig més enllà de mars i de cels.
Penetro
amb la mirada,
blava
també,
i
arribo fins l’ànima,
fins
el més profund de l’esperit.
Allà
on es guarden els secrets més secrets.
Allà
on s’amaga allò que mai s’ha de saber.
T’observo
en blau
i
l’ànima sucumbeix irremeiablement,
es
deixa vèncer
i
s’ofega en el blau.
T’observo
en blau.
Blau.
15
de juliol de 2014
dijous, 29 de maig del 2014
Cerco furtivament
Els núvols segueixen atents
les passes furtives que es perden pels carrers.
Cap a on es dirigeixen?
Gira’t
i ho veuràs.
Sí,
segueixen les teves amb atenció
per
no perdre-les de vista.
Segueixen
el teu ritme compassat
a
la recerca d’una mirada
o
potser d’un somriure.
I
si la sort ve de cara,
fins
i tot el premi pot ser una abraçada.
Els
núvols segueixen atents
com
et cerco furtivament.
29
de maig de 2014
dissabte, 19 d’abril del 2014
MICRORELATS: Decepcions
El forat de les decepcions s'eixamplava per moments. Però ell seguia caminant per la vora, es negava a apartar-se del perill. Corria
el risc de caure per sempre en aquell pou fosc. Irresponsabilitat? Bogeria?
Potser estupidesa? I llavors, enlloc d'apartar-se, tancà els ulls i seguí avançant per la línia del destí.
19 d'abril de 2014
dilluns, 31 de març del 2014
Presentació de La Terra d'Àndoc
El passat dia 5 de març vam presentar a l'Espai Betúlia de Badalona la nostra novel·la La Terra d'Àndoc, que ens ha publicat l'Editorial Estrella Polar. Ens va fer de mestre de cerimònies el Mikel Iglesias, company de l'Igor a la sèrie de televisió Polseres vermelles.
Moltes gràcies a tots els que ens vau fer costat!
divendres, 21 de març del 2014
Dia Mundial de la Poesia
Petjades que inicien el camí.
O potser el finalitzen.
És el principi del viatge?
És el punt i final?
La llum que t’acompanya
des d’aquella primera passa,
et mostra un arc de mil colors
que sadollen la set de viure,
la set de conèixer,
la set de ser.
I aquesta set t’impulsa
a seguir endavant
i les petjades,
que són principi i final,
et duen de nou
cap a l’aventura.
Dia Mundial de la Poesia, 21 de
març de 2014
Per la Marta i la Carme.
diumenge, 16 de març del 2014
divendres, 21 de febrer del 2014
Booktràiler de La Terra d'Àndoc
Aquí teniu el booktràiler de promoció de la novel·la La Terra d'Àndoc escrita per Albert López Vivancos i Igor Szpakowski i realitzat pel gran Janusz Szpakowski. Esperem que us agradi!
divendres, 14 de febrer del 2014
La Terra d'Àndoc
Albert López Vivancos i Igor Szpakowski presenten la seva primera novel·la, La Terra d'Àndoc, publicada per l'Editorial Estrella Polar. Producte d'un any de treball conjunt, es tracta d'una obra de narrativa juvenil plena d'aventures, d'amistat, de superació i perseverança, on qualsevol cosa que et puguis imaginar es pot fer realitat.
A partir del dia 18 de febrer a totes les llibreries
divendres, 3 de gener del 2014
Genet i corser
El silenci
envolta la nit.
Un so llunyà
trenca la quietud
i posa en
alerta al vigia.
Observa atent
l'horitzó.
Acluca els
ulls.
Aguditza
l'oïda
en un intent
d'identificar el so.
Comprova que
les defenses estiguin pujades.
Ningú ha de
traspassar els murs.
La fortalesa
ha de restar inexpugnable.
I de sobte la
lluna,
que tampoc ha
deixar d'observar,
il·lumina el
camí
i en ell, un
magnífic corser blanc com la neu.
S'acosta amb
pas noble i elegant
duent al
damunt
un jove genet
d'ulls vius i
somriure seductor,
que mostra el
seu cos nu,
desafiant a la
natura que l'envolta.
El vigia tensa
el cos.
No volia ser
sorprès
però la sorpresa
és l'únic que l'embarga.
La mirada es
clava en el genet
i memoritza,
sense poder-ho evitar,
cada detall de
la imatge
que desfila al
seu davant.
Tots els
sentits es rendeixen
a un nou
univers
aparegut de la
foscor
que ha fet
caure els murs,
deixant al
descobert
la feblesa de
qui es creia fort,
de qui es
creia invencible.
El vigia, abatut,
veu com genet
i corser s'allunyen
i l'esperit,
vençut,
no pot
desprendre's ja
d'un sentiment
que creia perdut al passat.
3 de gener de 2014
diumenge, 29 de desembre del 2013
Sadolla'm
N'hi ha prou per sadollar-se
amb converses nocturnes,
amb trobades furtives,
amb plans que són per demà?
N'hi ha prou amb paraules boniques,
amb imatges que atrapen moments
on voldries ser però no hi ets?
N'hi ha prou?
N'hi ha prou amb atrapar dins d'un somni
un somriure, una carícia,
l'aroma que desprèn la teva pell?
No.
No n'hi ha prou.
Mai n'hi ha prou quan es tracta de tu!
Mai n'hi ha prou per sadollar
la set de tu!
Sadolla'm!
28 de desembre de 2013
amb converses nocturnes,
amb trobades furtives,
amb plans que són per demà?
N'hi ha prou amb paraules boniques,
amb imatges que atrapen moments
on voldries ser però no hi ets?
N'hi ha prou?
N'hi ha prou amb atrapar dins d'un somni
un somriure, una carícia,
l'aroma que desprèn la teva pell?
No.
No n'hi ha prou.
Mai n'hi ha prou quan es tracta de tu!
Mai n'hi ha prou per sadollar
la set de tu!
Sadolla'm!
28 de desembre de 2013
Paraula
Quina paraula diries que desitjo?
Quina paraula seria el regal més preuat?
Pensa-hi...
T'ajudo?
És una paraula que no cal pronunciar.
És la que es diu amb un somriure.
És la que es diu amb una mirada.
I també amb un gest.
És la que surt d'una carícia.
És una paraula que pot ser silenci
o potser un crit que ressona pertot.
Una paraula que pot ser un cant,
que pot ser un prec.
Una paraula que és mil paraules.
Una paraula que tot ho diu.
Ja saps quina és?
Ho saps?
28 de desembre de 2013
Quina paraula seria el regal més preuat?
Pensa-hi...
T'ajudo?
És una paraula que no cal pronunciar.
És la que es diu amb un somriure.
És la que es diu amb una mirada.
I també amb un gest.
És la que surt d'una carícia.
És una paraula que pot ser silenci
o potser un crit que ressona pertot.
Una paraula que pot ser un cant,
que pot ser un prec.
Una paraula que és mil paraules.
Una paraula que tot ho diu.
Ja saps quina és?
Ho saps?
28 de desembre de 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)